Per tal de poder treballar les qüestions que se sobreposen a la pràctica de la MGF, (tabú amb tot allò relacionat amb el sexe i la sexualitat; altres formes de violència masclista com ara els matrimonis forçats o els abusos sexuals; dinàmiques i formes de funcionament de les comunitats d’origen, entre d’altres) a Jokkere Endam creiem en la importància d’oferir espais de reconeixement de les experiències viscudes a les dones que passen pel projecte.
Es converteix en necessitat de les pròpies usuàries disposar d’un espai segur en el qual puguin compartir vivències amb dones que han viscut situacions similars i d’aquesta manera crear xarxes de suport mutu que sostinguin els diferents processos de reparació emocional i, si ho desitgen, de reconstrucció física.
Aquests espais són igualment necessaris per identificar i posar nom a les diferents formes de violència que travessen aquest perfil de dones, la manera en què aquestes influencien i interfereixen en la seva autopercepció (autoestima) i les experiències personals amb la sexualitat.
El projecte es composa per una sèrie d’objectius.
Pel que fa als objectius generals, es busca oferir una atenció integral de fisioteràpia sexològica a les dones que han patit la MGF per tal de millorar la seva qualitat de vida; proporcionar l’atenció i els acompanyaments psicològics necessaris per aquelles dones que optin per sotmetre’s a la cirurgia de reconstrucció genital o es trobin en procés de prendre la decisió.
Pel que fa als objectius específics, es busca promoure espais de suport, confiança i ajuda mútua per tal que es puguin teixir xarxes informals de suport entre les usuàries; nombrar, reconèixer i treballar les violències que han patit les participants i donar espai per compartir el dol i treballar-lo tant a nivell grupal com a nivell individual; millorar l’experiència de les dones amb la seva sexualitat; facilitar la recuperació emocional postoperatòria d’aquelles dones que s’hagin sotmès a la cirurgia de reconstrucció genital.
Tal i com s’ha mencionat amb anterioritat, el projecte de suport terapèutic a dones que han patit MGF, es desenvolupa en un període de 2 anys. Durant el primer any, es desenvolupen, per una part, una sèrie de tallers dinamitzats per una tècnica de l’entitat per treballar el vincle amb les usuàries i crear un espai de confiança on parlar i abordar de les experiències viscudes, les diferents formes de violència que els travessen com a dones d’origen migrant, problemàtiques comunitàries, entre d’altres.
Un cop el grup adquireix solidesa, s’inicien les sessions de teràpia grupal amb una fisioterapeuta sexològica per tal de treballar tot allò relacionat amb el procés de capacitació en habilitats personals per prendre consciència de la pròpia sexualitat.
Aquestes sessions seran essencials per conduir a les dones a identificar tots aquells aspectes negatius que estan vinculats a la pràctica de la MGF i ajudar-les a (re)conèixer totes les parts del seu aparell genital. A més a més, la teràpia grupal serà útil per tractar els mites i les realitats que envolten la sexualitat de les dones, les dificultats més comunes en la resposta sexual femenina de les dones que han estat mutilades, i treballar aspectes tant importants com ara el dolor i el plaer en les relacions sexuals.
Durant el segon any, s’inicia l’atenció individualitzada de les usuàries amb la mateixa fisioterapeuta i amb una psicòloga per treballar tant les lesions físiques com les psicològiques. La primera, atendrà de manera individualitzada a cada dona, per tal de detectar i pal·liar la manera en què la MGF afecta en la seva salut general i sexual. Les lesions físiques que provoca la MGF, depenent del tipus de mutilació que hagi patit la víctima, poden ser més o menys difícils de tractar. La segona, treballarà els aspectes psicològics de la MGF, el seu impacte en el desenvolupament de les usuàries. Aquesta també atendrà de manera específica les necessitats psicoemocionals que presentin les usuàries i els hi proporcionarà eines per gestionar-les.
La fisioterapeuta utilitza dos principals metodologies de treball.
En primer lloc, el que es coneix com la teràpia manual, que es tracta d’una tècnica de fisioteràpia que utilitza les mans per tractar condicions musculesquelètiques i neuromusculars.
La teràpia manual és una branca de la fisioteràpia que, com s’ha mencionat amb anterioritat, implica l’ús de les mans per manipular, mobilitzar i realitzar massatges al cos amb la finalitat de millorar la funció i alleujar el dolor. Aquest tipus de teràpia s’aplica de forma personalitzada segons la condició i les necessitats del pacient.
En el cas de les usuàries del projecte, s’avalua curosament el tipus de mutilació que han patit i la manera en què es troba afectada la zona genital, per treballar posteriorment en la flexibilització de la cicatriu i d’aquesta manera millorar la manca de sensibilitat.
La teràpia manual és una metodologia molt útil ja que no s’aplica de forma aïllada. Forma part d’un enfocament terapèutic molt ampli que pot incloure segons la necessitat, l’educació del pacient, exercicis terapèutics i altres modalitats de tractament que facilitin la recuperació de la sensibilitat de les dones i la seva (re)connexió amb els seus genitals i la sexualitat a llarg termini.
En segon lloc, s’aplica el mètode de la fisioteràpia del sòl pelvià per treballar algunes de les principals molèsties que pateixen les dones que han patit la MGF, que inclouen dolor durant les relacions sexuals o disminució de la sensibilitat, incontinència urinària i fecal (pot incloure també l’estrenyiment), i el dolor pelvià crònic, sovint relacionat amb la tensió o debilitat en els músculs pelvians.
El tractament en fisioteràpia de sol pelvià s’adapta a la causa subjacent i a les necessitats de les pacients. Algunes de les tècniques utilitzades inclouen exercicis per l’enfortiment dels músculs del sol pelvià mitjançant la contracció i la relaxació controlada; exercicis hipopressius per reduir la pressió abdominal i millorar l’activació dels músculs profunds del core; la teràpia manual mitjançant massatges que ajuden a alliberar tensions i millorar la circulació sanguínia; l’educació a les pacients sobre hàbits posturals correctes, tècniques de respiració i exercicis que poden realitzar a casa per complementar les sessions.
Tal i com s’ha vingut explicant, la MGF no és la única forma de violència que pateixen les usuàries que participen en el projecte, parlem de perfils de dones que passen per violències interseccionades. Per aquest motiu, és fonamental que tinguin accés a la teràpia psicològica.
A través de sessions individualitzades i centrades en la usuària, la psicòloga ofereix acompanyament emocional. Les dones que s’atenen expressen les seves preocupacions, a vegades centrades en les conseqüències pròpies de la MGF o altres aspectes com ara la millora de l’autoestima, la gestió emocional, els conflictes familiars, etc.
Pel que fa a l’abordatge de la MGF en concret, es realitzen sessions de preparació prèvies i posteriors a la cirurgia de reconstrucció genital. Aquestes se centren en la connexió amb el significat emocional de la reconstrucció, el reconeixement del valor i la força personal, la gestió de les emocions que poden sorgir abans i després de la operació, la percepció del cos, etc. Algunes de les sessions amb la psicòloga també es destinen a la mentoria social, depenent del cas i les necessitats de la dona.
