Jokkere Endam és una associació sense ànim de lucre que treballa per la protecció dels drets de les dones migrants

Carrer Guilleries , 3, 1r 6a, Girona, Gironès

+34 613 74 45 48

jokkereendam@hotmail.com

Racismei masculinitats

scroll
Category

El projecte, impulsat per Hady Macalou Diarra, treballa amb joves migrants i professionals masculins per abordar la violència de gènere de manera holística, fomentant canvis estructurals i proporcionant eines d'acompanyament.

El projecte de racisme i noves masculinitats va ser dissenyat i implementat  pel tècnic Hady Macalou Diarra. Neix a partir de la necessitat detectada a la ciutat de Mataró de no només treballar la MGF i altres formes de violència de gènere amb les noies i dones, sinó també d’incorporar el treball amb nois i homes per tal d’abordar aquesta problemàtica de manera més holística. Si el patriarcat és l’origen d’aquestes violències, és essencial treballar amb els homes i amb aquells que, de manera sistèmica, es troben en una posició superior a les dones per generar canvis estructurals.

Dins del projecte  Guassi Jhoni (que va englobar aquesta iniciativa), es va decidir treballar amb joves d’origen migrant —provinents de comunitats on poden ser freqüents formes de violència masclista com el matrimoni forçat o la Mutilació Genital Femenina—, així com amb professionals masculins del sector social que tenen una interacció directa o indirecta amb aquests joves. L’objectiu era dotar-los d’eines per acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge.

ce5ba18e-969a-44f3-858e-cd1a8ee71eda
083402bd-8cd1-41bc-acdb-3ef0b9be71d8

El plantejament d’aquest projecte neix a arrel de la formulació de la següent pregunta:

De quina manera podem treballar amb els homes i joves d’origen migrant per intentar reduir les formes de violència masclista, com la Mutilació Genital Femenina o el matrimoni forçat?
1. Treballar des del racisme per aconseguir: Hem detectat que una bona via per abordar la violència de gènere amb homes migrants passa per treballar des de les violències que ells mateixos pateixen en el seu dia a dia. El racisme és una forma de violència sistèmica que troben en els diferents àmbits del dia a dia i que no només modela la seva realitat, sinó també la percepció que tenen sobre si mateixos. 
Parlem de racisme institucional, la persecució per part de les forces de seguretat, el racisme en l’accés a l’habitatge, els problemes per incorporar-se al mercat laboral, la llei d’estrangeria, els prejudicis acadèmics sobre les seves capacitats, els microracismes i les agressions directes. Totes aquestes formes de discriminació formen part de la realitat d’aquests homes i tenen uns efectes que, sovint, ni tan sols ells mateixos són capaços d’analitzar, gestionar, enfocar o assumir.
És important recalcar que les violències que viuen en el seu dia a dia, sumades a altres fenòmens com el dol migratori, situen aquests homes en un estat de supervivència constant. Aquesta situació dificulta la seva vinculació emocional amb si mateixos i amb els altres, ja que la seva prioritat és sobreviure a la realitat tan adversa en què es troben.
Fer una anàlisi d’aquestes violències permet entendre com funciona una violència sistèmica i com aquesta pot afectar la realitat i els cossos de les víctimes. Així doncs, partint de les violències que ells reben i conduint la sessió a través de la interseccionalitat, es fa més fàcil que entenguin les violències que poden reproduir contra les dones.
2. Treballar des del discurs de les noves masculinitats. En les noves masculinitats, els homes també poden trobar llibertat i cura. Ens trobem en un moment social en què, a causa de l’auge dels feminismes, la posició dels homes en la societat i el mateix concepte de masculinitat es troben en qüestionament.
El model clàssic de masculinitat, heretat d’una societat patriarcal, defineix l’home a través de diversos eixos: la força i la resistència física i emocional, evitant mostrar vulnerabilitat; l’autoritat i el lideratge, assumint rols de proveïdor i protector dins de la família i la societat; l’autonomia i l’autosuficiència, per evitar la dependència emocional i econòmica dels altres; el control sobre les emocions, reprimint expressions de tristesa, por i altres «debilitats», mentre que la ira està més acceptada; i, finalment, la heterosexualitat normativa, que implica el rebuig de comportaments considerats «femenins» i la reafirmació constant d’aquesta heterosexualitat.
El model clàssic de masculinitat, heretat d’una societat patriarcal, defineix l’home a través de diversos eixos: la força i la resistència física i emocional, evitant mostrar vulnerabilitat; l’autoritat i el lideratge, assumint rols de proveïdor i protector dins de la família i la societat; l’autonomia i l’autosuficiència, per evitar la dependència emocional i econòmica dels altres; el control sobre les emocions, reprimint expressions de tristesa, por i altres «debilitats», mentre que la ira està més acceptada; i, finalment, la heterosexualitat normativa, que implica el rebuig de comportaments considerats «femenins» i la reafirmació constant d’aquesta heterosexualitat.

Aquest model de masculinitat s’ha perpetuat al llarg del temps. No obstant, des de les perspectives crítiques, es considera que pot ser limitador i excloent  a més a més de trobar-se estretament vinculat a la violència i la desigualtat de gènere. També té impactes negatius en la vida dels mateixos homes, dificultant la seva vinculació amb les pròpies emocions, amb si mateixos i amb les persones del seu voltant, inclosa la seva família. Viure sota unes expectatives imposades per la societat els impedeix de mostrar-se vulnerables amb aquells qui necessiten i els necessiten, i al mateix temps els pot generar altres dificultats emocionals, socials i fins i tot psicològiques.

En la masculinitat normativa, els homes hi poden trobar molta fortalesa, però al mateix temps molta fragilitat. Per això, és necessari refer una narrativa sobre la masculinitat que els permeti ser més flexibles i amables amb ells mateixos. Una narrativa que els ajudi a trencar amb aquella rigidesa que els impedeix estar bé en un intent constant d’encaixar amb uns estàndards i unes expectatives que, en realitat, també els fan mal. Això els ha de permetre construir una definició de masculinitat pròpia, més oberta i diversa, que els ajudi a vincular-se i relacionar-se d’una altra manera amb la societat.

Per als homes d’origen migrant, especialment aquells que provenen de cultures amb un gran component patriarcal, treballar el concepte de la masculinitat és encara més important. Com que la masculinitat és una construcció social, és molt recomanable abordar-la en espais col·lectius, treballant en grup amb altres homes.

Els objectius del projecte

1.       Fomentar la reflexió crítica entre joves d’origen migrant sobre el racisme i les seves experiències personals, alhora que es treballa el concepte de masculinitat i els seus impactes en la construcció de la identitat, promovent models de masculinitat saludables i allunyats de la violència.

2.       Treballar amb els professionals masculins perquè assumeixin la responsabilitat de qüestionar i deconstruir les formes en què les masculinitats hegemòniques i el racisme han estat interioritzades i manifestades a les seves vides des del privilegi.

Metodologia

Per als homes d’origen migrant, especialment aquells que provenen de cultures amb un gran component patriarcal, treballar el concepte de la masculinitat és encara més important. Com que la masculinitat és una construcció social, és molt recomanable abordar-la en espais col·lectius, treballant en grup amb altres homes.

Next

Projects that may

interest you